L’Educació comença a casa. Part I

Deixa un comentari

El lugar donde nacen los niños y mueren los hombres, donde la libertad y el amor florecen, no es una oficina ni un comercio ni una fábrica. Ahí veo yo la importancia de la familia. Gilbert Keith Chesterton (1874-1936) Escritor británico.

Moltes vegades he sentit a la meva consulta com alguns pares s’exclamaven de la mala conducta o bé d’actituds, que per a ells no eren correctes, de molts professors o professores dels seus fills. Jo els diria i els dic a aquests pares, aneu errats. No podem delegar ni exigir una tasca tant important pel que fa als nostres fills a l’escola, ni encara menys als professors. És evident que si hi ha actuacions no correctes ni educatives, cal censurar-les, vinguin de qui vinguin, no obstant, la responsabilitat de l’educació recau a la família i així ho hem d’entendre, potser tindríem una societat més justa i més humana.

De la mateixa manera que els pares ens preocupem de que els nostres infants aprenguin a gatejar, caminar, menjar, parlar, ser autònoms i altres habilitats durant el seu procés de creixement, no ha de ser menys important el fet de mirar que els nostres infants siguin persones comprensives, generoses, tolerants, coherents,  respectuoses amb elles mateixes i amb els altres. Doncs és ben sabut que els nens són grans imitadors i aprenen tot el que viuen i viuen el que aprenen.

Una vegada vaig llegir aquestes frases que tenen molt sentit i expressen ben clarament el que estic dient:

Els nens aprenen el que viuen:

– si un nen viu amb les crítiques, aprèn a condemnar,

-si un nen viu amb la hostilitat, aprèn a lluitar,

-si un nen viu amb el ridícul, aprèn a ser tímid,

-si un nen viu amb la vergonya, aprèn a ser culpable,

i jo afegiria….

-si un nen viu amb el despreci, aprèn a jutjar i despreciar,

-si un nen viu amb egoisme, aprèn a pensar només en sí mateix i no preocupar-se  pels altres,

………….

-si un nen viu amb la tolerància, aprèn a ser pacient,

-si un nen viu amb el reforç positiu, aprèn a confiar,

-si un nen viu amb l’elogi, aprèn a apreciar,

-si un nen viu amb la seguretat, aprèn a tenir fe,

-si un nen viu amb l’aprovació, aprèn a agradar-se i acceptar-se,

-si un nen viu amb l’ acceptació i l’amistat, aprèn a trobar AMOR en el món,

i jo afegiria…..

-si un nen viu amb el diàleg, aprèn a escoltar,

-si un nen viu amb la generositat, aprèn a compartir,

-si un nen viu amb l’afecte, aprèn a estimar”.

Com a pedagoga  i mare, responc als pares que exigeixen aquesta responsabilitat a les escoles i als mestres, pareu i reflexioneu que és a casa on comença l’educació. L’escola és tant sols un mecanisme conductor que reforça tot allò après i adquirit des del sí del nucli familiar. Després que l’infant estigui format des de casa amb els valors, costums, actituds, aquest mecanisme és qui pot fomentar i potenciar en les etapes de més maduresa, a l’etapa de primària i secundària, sempre amb el recolzament, ajut i complicitat de la família, tots aquests valors i actituds.

Anuncis

Educar és una tasca no gens fàcil

Deixa un comentari

“No le evitéis a vuestros hijos las dificultades de la vida, enseñadles más bien a superarlas”. Louis Pasteur (1822-1895) Químico y microbiólogo francés.

“Educar bé un fill consisteix a deixar que passi una mica de gana i una mica de fred”. (Confuci, 551aC-479 aC)

No pretenc amb aquestes línies ni donar consells ja massa sentits i vistos per especialistes que a vegades no són res més que paraules en va ni tampoc donar solucions a una qüestió que és per a cada persona ben diferent i única. La paraula educar comporta moltes variables, d’entrada tot acte educatiu comporta dos elements essencials, l’educador i l’educand.  Entenem per educador tota persona amb capacitat i formació suficient per transmetre uns valors, costums, creences, i coneixements a l’educand, qui evidentment és el receptor d’aquests. En el cas de la família, els pares són els educadors i els fills, els educands. Però per què és tant difícil aquesta tasca? En aquest punt entren altres variables que són el context familiar, social i personal. Pel que fa al primer, cal dir que l’estructura familiar ha canviat molt respecte fa uns anys, abans bàsicament les famílies vivien a casa tots junts, pare, mare, avis (tots dos en el millor dels casos) i evidentment els fills. El pare era el qui treballava i aportava l’aliment i els ingressos a casa, la mare la qui cuidava, amb l’ajut dels avis, als fills. Actualment aquesta estructura familiar ha fet un gir de 360º, vivint els fills amb els pares i sense els avis, treballant tots dos i necessitant de l’ajut dels avis o d’una tercera persona, externa moltes vegades del cercle familiar, qui es faci càrrec dels fills mentrestant, i moltes vegades fins i tot, amb un sol progenitor i la nova parella d’aquest vivint amb els fills. Per tant, val a dir que el context familiar ha canviat, i en tots els casos ha aportat aspectes positius i també de negatius. No es tracta ara de valorar quin context és el millor, no obstant cal tenir-ne clar els canvis.  El que és clar pel que fa  a l’educació, és que cal un consens i sobretot uns criteris ben clars, vinguin d’on vinguin, sinó ja tenim el problema, masses persones a decidir sobre què està bé i què no i el que s’ha de fer i el que no, aquest fet és el que deteriora i desestabilitza l’educació en el sí de la família. Pel que fa al context social, han variat també les costums, els valors ja que vivim en una societat que ens ensenya cada dia a viure de forma materialista i egocèntrica, mirant pel bé personal per sobre del bé comú.Per exemple: moltes vegades haurem sentit, bé jo no reciclo si total pel que serveix, ja estem exercint una actitud egocèntrica no pensant en el bé comú que podem produir o en el mal que podem fer a nivell del nostre planeta. Pel que fa al context personal, hem desenvolupat una forma d’entendre i de viure la vida de forma més individualitzada i ens importa més la nostra satisfacció personal, poques vegades ens plantegem la necessitat de fer alguna cosa pels altres, moltes vegades és clar, per falta de temps. Un exemple clar és la falta de valors humans que a vegades es fan presents simplement pel carrer o en el bus, quan s’han perdut costums de deixar passar, seure a una persona gran en un autobús, entre moltes altres situacions. Això però no és pas una generalització, per sort!!

Tornant a la tasca d’educar, em trobo moltes vegades a la meva consulta amb pares, que em comenten, però com potser tinc dos fills i han sortit tant diferents, tots dos dins el mateix context familiar i han tingut el mateix, com és que en tinc un que és tant difícil d’educar i en canvi l’altre no? Altres pares em comenten, ja no sé què fer amb el meu fill, és impossible! No em fa cas, no em creu, em contesta i la veritat ja no sé què fer. Què faig malament? La resposta a aquesta pregunta és RES. Ningú no ha nascut ensenyat i com he dit la tasca d’educar no és gens fàcil, ja que moltes vegades influeixen totes les variables que he citat anteriorment. El que sí que és cert és que cada dia se n’aprèn i també a vegades ajuda el fet de poder entendre i respectar cada persona per sobre de tot, entendre les variables que influeixen en el seu entorn més proper i preocupar-se per a  donar-hi suport. Moltes vegades els pares no entenem els fills perquè no parem un moment a escoltar què els passa, què els inquieta o preocupa, doncs tots anem sempre amb presses i la comunicació i el diàleg són essencials en tot tipus de relacions humanes.

Voldria acabar dient que educar és una paraula que té un significat molt més ampli, educar significa respecte, comprensió, comunicació, diàleg,  dedicació, límits, normes, autoritat i sobretot saber escoltar a l’altre. És una tasca difícil sí però com a educadors tenim la gran responsabilitat d’educar a persones que seran el futur d’aquesta societat, que de ben segur tots volem que sigui millor i més justa,  val la pena!!

“Eduqueu els xiquets i no serà necessari castigar els homes”.  Pitàgores de Samos  (582 AC-497 AC) Filòsof i matemàtic grec.

Estiu: compaginar descans i activitats ludico-educatives en familia

Deixa un comentari

L’estiu es una època genial per gaudir de descans però també per gaudir de  moltes activitats entranyables en família. Quan arriba aquesta preuada època de l’any, grans i petits, desitgem en candeletes de poder gaudir d’uns dies de descans, doncs durant el curs hem estat treballant sense parar i a un ritme estrepitós que no ens deixa temps ni pel descans. El ritme durant l’hivern és força feixuc doncs pares i fills només tenen temps de realitzar els seus compromisos i responsabilitats d’escola i de feina i això és cada dia sense parar. Per tant  quan arriba l’estiu és símbol de desconnexió, parar els rellotges i els despertadors i aconseguir un estat de tranquil·litat, calma i descans.

No obstant, no és un temps per no fer res sinó precisament per fer un canvi en les activitats quotidianes i sobretot gaudir-ho acompanyat de la família. Si per contra durant el curs tots tenim compromisos que hem d’assolir de forma individual, les vacances són excel·lents per compartir activitats conjuntament i què millor fer-ho en companyia dels qui estimem. Per aquest motiu és un temps ideal per què en la mesura que ens sigui possible poguem doncs realitzar diverses activitats lúdico-educatives en família, així com gaudir d’espais lliures com la platja, la piscina, la muntanya i també altres activitats com  disfrutar amb els nostres petits i petites d’allò que els agrada i els apassiona: cinema, zoològic, parcs aquàtics, museus, entre altres.

És un temps joiós i preuat que cal viure intensament !!

Els valors educatius a les pel·lícules infantils

Deixa un comentari

Enrera queden aquelles filmacions que els nostres pares i avis ens mostraven quan erem infants així com La abeja Maya, Heidi, Bambi, entre altres….per ensenyar-nos els valors d’amistat i companyerisme. Però com tot, la nostra societat ha evolucionat cap a altres valors, així les companyies cinematogràfiques ofereixen el que ara els infants volen, els guerrers, herois sense pietat, personatges alguns egocèntrics i molt molt consentits.

No obstant, vull fer una llança esperançadora a noves pel·lícules infantils de nova generació que fomenten de nou els valors que tots com a adults hem d’ensenyar als nostres infants, si volem una societat més justa, cal que els infants que ara tenim que seran el futur d’aquesta societat, aprenguin tots aquests valors, valors com l’amistat, la comprensió, la tolerància, la unió, la família, l’empatia, etc.

Així doncs, pel·lícules com la trilogia de Ice Age, on un ramat si més no curiós pels personatges que els formen, aconsegueixen superar dificultats i obstacles sempre ajudant-se els uns i vetllant pels altres i sempre units, tot respectant les seves diferències, amb virtuts i defectes. O bé el pare desesperat que travessa tot el mar buscant el seu fill i superant difícils situacions de fins i tot ser perseguit per taurons o engolit per una balena, Buscant en Nemo. El companyerisme i la unió que fa la força de totes les joguines unides per a donar felicitat als nens, sense esperar-ne res més a canvi, en la genial trilogia de Toy Story.

Bé aquestes i moltes més són realment filmacions recomanables, per com he comentat al inici de l’article, per afavorir i fomentar valors en els nostres infants, i gaudint d’una estona ben agradable en companyia dels més petits. Val la pena!!

Ara es temps de vitamina T

Deixa un comentari

L’ estiu és una època idònia per descansar, relaxar-nos i gaudir de nosaltres mateixos i dels nostres. És també un bon moment per cuidar  la nostra salut física i mental, i per aixo cal nodrir-la de vitamines. Una vitamina essencial en aquesta època de l’any es la vitamina  T, molt encertadament anomenada pel prestigiós doctor en medicina i cirurgia i especialista en pediatria, neurologia i psiquiatria Paulino Castells autor del llibre “Hem d’educar” (veure referència al final d’aquest article). La vitamina T fa referència al temps que hem de dedicar-nos a nosaltres mateixos a cuidar-nos per dins i per fora, tot mirant de relaxar la nostra ment i sobretot gaudint de la cura del nostre cos, gaudint de begudes refrescants i naturals pròpies de les suculentes fruites d’aquest temps i sobretot de la tranquil·litat i calma que ens produeix un espai lliure i envoltat de sol i mar. Però també fa referència aquesta vitamina al temps que hem de dedicar a les persones que apreciem i estimem així com la família, els amics, els fills, etc. No és menys important el que podem aportar a les persones quan estem a gust amb nosaltres mateixos i sobretot aquestes tardes de sobretaula, o la companyia d’amics a les terrasses i també el temps d’oci amb els nostres fills. El gaudir d’aquest temps plegats, produeix en nosaltres el mateix efecte que les vitamines, revitalitza i augmenta l’energia del nostre cos i ment, per tant, és imprescindible per a la salut. Però aquesta vitamina no és tant sols necessària durant l’estiu, cal prendre’n una bona dosi per a tot l’any per poder estar al cent per cent.

Castells,P. (2011) Hem d’educar. Idees per superar la crisi d’autoritat i acabar amb la mala educació. Barcelona: Columna Edicions, S.A.