La família: clau en l’educació dels infants

Al llarg dels nostres temps hem passat d’una família més o menys tradicional (o preconstitucional) on l’estructura bàsicament és formada pels pares progenitors (pare i mare), els fills i els avis (avi i àvia), a una família menys tradicional i més liberal (o postconstitucional). Actualment aquesta primera estructura familiar ha canviat força, donats els canvis que hi ha a la nostra societat i també a les necessitats i interessos de les persones. Per tant, es pot dir que la família de tipus postconstitucional és constituida segons la següent tipologia:  famílies monoparentals, matrimonis de segones relacions, famílies adoptives, famílies acollidores,  etc…

El més important en qualsevol unitat familiar és, per sobre de tot, el criteri clar i unificat de l’educació. Educació en valors, educació en costums, educació en hàbits, educació en coneixements, educació en l’afecte, etc. Per tal de poder transmetre tots aquests conceptes cal però el diàleg i la comunicació, que són essencials per a desenvolupar qualsevol relació humana. Les famílies que aconsegueixin exercir sobre els fills, autoritat, afecte, disciplina, estimació, diàleg i sobretot comprensió, en definitiva EDUCACIÓ,  són aquelles que triomfen en l’educació dels fills i en aquests sorgeixen els seus fruits, independentment és clar de la tipologia de família.

Molts pares ens preocupem de que els nostres fills de ben petits facin el màxim d’activitats, pensant que així estem afavorint la construcció del seu aprenentatge, però oblidem una part realment essencial, la part emocional i afectiva. Per molt que els nostres fills aprenguin anglès, música, dansa, o altres disciplines de ben petits, no estem fomentant la seva personalitat sinó simplement una part d’aquesta. És com construir una casa tant sols amb les parets i la teulada. Si en aquesta casa ens deixem allò que la fa acollidora, així com tot el que hi ha a dins, que la fa única i irrepetible i que fa que t’hi sentis a gust, no estarem obrant amb pedagogia. Així doncs en el cas de l’educació dels nostres infants, ho estaríem fent tant sols superficialment. Cal que “hi posem” tot allò que els farà únics i irrepetibles, i això és tots els valors que els podem donar des de casa: afecte, estimació, confiança, seguretat, diàleg, comprensió, entre altres. Cal també respectar els ritmes de cada infant, a l’etapa d’infantil per exemple, els nens necessiten el joc per desenvolupar la seva creativitat i el seu món, doncs així es constitueixen com a persones, més endavant a l’etapa de primària ja estan en plena capacitat per aprendre i adquirir coneixements més complexes que moltes vegades constitueixen el seu interès i motivació vers la vida (i que aniran construint el seu aprenentatge al llarg d’aquesta), és llavors quan els pares ens hem de plantejar que els fills desenvolupin activitats que siguin motivadores i interessants per ells i sobretot els facin créixer com a éssers humans.

En posteriors articles parlaré de l’aprenentatge en els infants i de les etapes d’aquest per tal d’entendre quin és el procés evolutiu que realitzen els infants en el seu aprenentatge i la importància de respectar-lo.

M’agradaria no acabar aquest apartat citant una petita intervenció del ja conegut jutge de menors de Granada, el senyor Emilio Calatayud en el que fa referència precisament a la família d’abans preconstitucional i tradicional, i la família d’ara  postconstitucional. Està molt bé i no té desperdici!!

Anuncis