402680somriure

“El vertader amor no és l’amor propi, és el que aconsegueix que l’amant s’obri cap a les demés persones i a la vida. No atossiga, no aïlla, no rebutja, no persegueix: només accepta” Antonio Gala

Com els pares que esperen el seu nadó i li proporcionen des del ventre matern l’estimació i la tendresa pròpia dels humans, que li aniran donant al llarg dels primers anys de la seva vida i com els animals acaronen les seves cries amb llepades i manifestacions de tendresa, així es proporciona l’estimació cap a aquells éssers que estimem.

Estudis experimentals fets amb animals demostren que aquelles cries les quals la mare els expressa l’afecte mitjançant llepades creixen amb més autoestima  i seguretat en si mateixos que els que són deixats a la seva sort i no compten amb aquest afecte matern.

També els humans tenim aquesta capacitat de demostració d’afecte i amor cap als petits i més dèbils, que de ben segur som conscients, de que els ajudarà a adquirir més seguretat i autoestima el dia de demà. És aquest tipus d’estimació com comenta Antonio Gala qui fa que la persona estimada, valorada i apreciada s’obri cap als demés, qui no se sent rebutjat, ni aïllat per qui l’estima, qui accepta sota cap condició.

Aquesta estima però que ens ve de manera externa ens fa sentir millors i amb els anys fa que els infants, creixin en la maduresa i confiança de sentir-se bé, però què passa amb l’autoestima? L’adquirim o bé  naixem amb ella? Com comentava, el fet de sentir-nos estimats des de el ventre matern fa que adquirim una estimació i confiança vers nosaltres mateixos però la pròpia estima es defineix quan el propi individu compara la seva imatge que s’ha anat formant d’ell mateix (física, personal i socialment) amb la imatge ideal de la persona que voldria ser, és així com es forma l’Autoestima. Si la diferència entre la imatge que té l’individu o el nen de sí mateix i el seu ideal és molt gran, l’autoestima serà baixa, però si per contra, aquesta diferència és petita, l’autoestima serà alta. És per aquest motiu d’especial rellevància que la concepció que tenim de nosaltres mateixos sigui real i sobretot tingui una sustentació molt forta des de el sí de l’entorn que ens envolta i ens proporciona seguretat, projectant aquesta imatge de nosaltres mateixos. El fet de recordar a una persona, sigui sobretot infant o jove, que tot el que fa està malament o bé que no serveix per res, o altres afirmacions despectives, fa que la imatge que aquesta persona té de sí mateixa sigui molt diferent a la que voldria ser per tant, això afavoreix la baixa autoestima. Sí pel contrari, apostem per proporcionar elogis positius i de reforç constructiu al nen, com dèiem, la diferència entre la imatge que ell té de sí mateix i la imatge ideal serà petita i aconseguirem que aquesta persona tingui una autoestima correcta. Per tant, en resposta a la pregunta, l’autoestima l’anem adquirint des de ja els inicis de la nostra existència i sobretot pel contacte amb persones properes a nosaltres, qui exerciran gran influència en l’adquisició d’aquesta.

Com a conclusió podem afirmar doncs que  tenir bona autoestima significa : – sentir-se bé amb un mateix, -notar que els altres m’estimen, – tenir amics, – sentir-se bé amb el que es pensa, diu o es fa, – reconèixer els propis errors i acceptar-los, – ser feliç i fer feliços als altres, – complir amb les pròpies responsabilitats.

I els aspectes per millorar l’autoestima dels nostres petits : – acceptar-los tal i com són, -descobrir què té d’especial i dir-li, – creure en ell, – transmetre-li missatges positius i de reforç, -evitar acusacions i comentaris irònics.

No estima de debò qui no estima per sempre” Eurípedes

Anuncis