Hem perdut els Valors?

Deixa un comentari

valores[1]

King, Martin Luther: “Hemos aprendido a volar como los pájaros, a nadar como los peces; pero no hemos aprendido el sencillo arte de vivir como hermanos.”

La pregunta que em plantejo és també,  “perquè és tant important educar en valors o millor dit, per què calen valors a la nostra societat?” Bé la resposta només té dues paraules : convivència i humanitat. El fet de viure amb uns valors de respecte, comprensió, empatia, generositat, justícia, responsabilitat, tolerància,… fa que es doni una bona convivència,ans al contrari ens podem trobar immersos en una jungla on no hi ha límits, ni normes ni en definitiva forma de vida. La convivència és un terme tant senzill que a vegades oblidem com aplicar-lo, és en definitiva, el que ens ajuda a viure en comunitat. Doncs vivim tots en un espai que compartim i per tant cal que el respectem i ens respectem. Parlem d’humanitat, perquè això és el que ens diferencia dels animals, éssers irracionals. L’instint animal caça per menjar i lluita per defensar-se, no pensa en l’altre. Aquesta humanitat consta d’aquests valors que fan que pensem amb els altres, els acceptem, els respectem, els ajudem, els escoltem, els comprenguem i tolerem, això és  en definitiva , el que ens identifica com a persones i no com a animals.

L’ homo Cromanyó tenia un instint animal, caçava per menjar i lluitava per defensar-se o defensar els seus. L’ homo Sapiens en canvi, utilitzava la saviesa per racionalitzar els fets i les situacions i decidir què era millor per ell i pels seus, però sense afectar o atemptar contra els altres, tot desenvolupant destreses i habilitats que cada vegada el convertien en més fort i més intel·ligent. Penso que encara hi ha molts cromanyons al nostre planeta que encara no han evolucionat i és una llàstima, doncs la convivència seria més agradable per tots si actuéssim amb intel·ligència. Els mitjans de comunicació han fet molt de mal i són un llastre per les persones, doncs en ells s’hi reflexa precisament aquesta falta de valors i la poca humanitat d’alguns personatges. Caldria prendre’n responsabilitat social i fins i en alguns casos caldria censurar-los!!

Em quedo amb aquesta magnífica frase de l’actor i productor de cine escocès Sean Connery : “Mi mejor norma social es tratar a todo el mundo igual que quisiera que me trataran a mí.”

Excel·lent norma. Si tots pensem així, de ben segur  que serà fàcil i humana la convivència, cal que recuperem valors essencials!!

Anuncis

Aprendre a valorar el que tenim i el que no cal tenir

Deixa un comentari

esforccca7A la meva generació en dèiem “la cultura de l’esforç”, sí aquell que et fa valorar que les coses costen un esforç i a vegades fins i tot costen uns diners. Jo recordo la primera vegada que vaig demanar al meu pare diners per comprar-me quelcom, ell em va dir “nena, les coses valen diners i els diners costen molt a guanyar” Què se n’ha fet ara d’aquesta mítica frase? Ara observo dia a dia, nens que demanen i tenen, nens que ni tant sols obren la boca i ja se’ls compra i doncs, què se n’ha fet de valorar les coses que tenim i les que no cal tenir. Pot ser jo mai vaig arribar a tenir ni la meitat del que ara tenen adolescents més joves que no pas era jo, però sí que puc dir que almenys vaig aprendre a que les coses valen un esforç i que aquest me l’haig de guanyar.

No es tracta de culpar a ningú sinó tant sols de fer-ne una reflexió conjunta i fer anàlisi d’aquelles actituds que a vegades els adults fem pensant amb bones intencions, però que no donen bons fruits. Si les generacions més joves ara apreciessin que els seus pares els ha costat molt de donar-los el que tenen i que dia a dia fan un vertader esforç per tal que no els falti de res,  pot ser seria tot més just. Aquest exercici és ben fàcil i tant sols comença amb un mateix, dia a dia.

A vegades és més educatiu dir un NO a temps que donar-ho tot sempre!! La vida és plena de petites traves i obstacles que hem d’anar superant i si de ben petits ens han educat  en valorar allò que realment importa i allò que no, sabrem afrontar millor les minúcies que ens prepara la vida i sobretot educar als nostres a que aprenguin a lluitar per allò que volen i per allò que realment importa.

És molt trist veure un nen de cinc anys fent una rebequeria o rabieta a la seva mare a les portes d’una botiga per què no li ha comprat el que ell volia, però encara és més lamentable veure un adult incapaç de valorar el que té perquè considera que no en té prou!!