El rei destronat

Deixa un comentari

8777590-hermanos-de-dibujoQui diu rei, diu reina. L’arribada d’un nadó a casa, pot arribar a descol·locar la parella/família, doncs produeix un gran canvi a la vida i a la quotidianitat del context familiar.

Mentre són petits els nadons, els fem anar d’un lloc a un altre sempre seguint als progenitors i quan només n’hi ha un de nadó a casa, tots estem per ell, és clar “és el rei de la casa!! S’emporta totes les mirades, totes les rialles, totes les carícies, en definitiva totes les atencions que li donem la resta d’espectadors al seu voltant.

Però què succeeix quan aquest rei és destronat? Bé en la majoria de les famílies es produeix un terrabastall, quelcom que desorienta no només al rei de la casa sinó fins i tot als seus progenitors. Els pares mirem de preparar molt l’arribada del nou infant i parlem en la majoria dels casos amb el futur germà/na gran per compartir amb ell la gran alegria.

Cal remarcar que tot i que els pares n’estan molt contents, no deixa de ser un desconeixement el que el futur els depara i l’arribada del nou fill/a els aportarà. Cal però tenir clar que es plantegi com es plantegi sempre produirà un efecte diferent en aquell/a  que fins ara ha estat la nineta dels ulls de tothom; avis, pares, tiets, tietes, cosins/es, etc.

Uns consells que no són de llibre però sí vivència i experiència que de ben segur poden servir,  són els següents:

– Explicar al “rei destronat” que és una alegria per tota la família que arribin un nou membre a la família i que ell se n’ha de sentir el més orgullós de tots.

-Donar-li sempre coneixement de tots els canvis que s’aniran produint a casa i a la família amb l’arribada del nou germanet/a.

-Fer-lo partícip (si l’edat ho permet)  de la preparació de l’arribada (triar la nova habitació, escollir la seva robeta, veure alguna ecografia,  etc).

– Fer-lo sentir important i responsable en la vida del nounat.

-Els pares serà bo que pensin en portar algun present  (en nom del recent arribat a la família) que sigui única i exclusivament per al gran de la casa.

– Deixar que sigui el germà gran/la germana gran qui faci la intenció de fer acostament i contacte físic amb el nounat, doncs cada nen necessita el seu ritme i temps d’adaptació a una nova situació.

No hem d’oblidar que cada nen manifesta de forma molt personal, els canvis que en ell es produeixen en arribar un nou membre a la família (regressió en el pipi al llit, fer pipeta, voler biberó, fer-se el bebé…)  però cal que els pares n’estiguin ben conscienciats i acceptin amb la màxima normalitat aquests canvis.

L’alegria de veure com la família creix, cal que sigui una alegria compartida entre tots!!!

Anuncis

L’educació abans, una mirada al passat

Deixa un comentari

6a01347ff0d110970c015433ecc044970c-500wiHi ha qui pensa que ara estem millor i que l’educació ha anat evolucionant així com la societat canviant en la que estem immersos. No obstant el que està clar és que coses que potser abans funcionaven, ara ja no funcionen i models i valors que abans tenien un sentit ara no el tenen i  s’han perdut completament.

Fixem-nos amb uns quants anys enrere, potser als anys de la post guerra civil, parlem dels anys 40 aproximadament. A la societat hi havia tres figures i institucions respectades i admirades: l’escola (el mestre, generalment eren del sexe masculí), l’església (el mossèn) i la salut (el metge). Aquests tres estaments eren essencials en l’educació doncs, mostraven criteris comuns en el respecte dels petits cap als grans i dels grans cap als més grans.

Entrem en matèria pel que fa a l’educació. En l’educació mirem enrere i farem la comparativa dels diferents elements per poder desgranar quines coses han anat canviant al llarg dels anys i ens han fet arribar on som ara.

L’alumne: La figura de l’alumne, abans  era quelcom passiu qui aprenia de forma memorística i sense qüestionar gens ni mica el que el professor li explicava, adoptava una  postura d’escolta i admiració al mateix temps, que feia que aprengués d’aquell mestre, gens llunyà de la inspiració seva.

El mestre: La figura del mestre, abans era aquell qui transmetia uns coneixements amb la màxima saviesa i destresa tot transportant als seus alumnes a móns inescrutats que tant aviat els descobria l’antiga egípcia com  l’època de Napoleó. Aquest era respectat i venerat pels alumnes i fins i tot pels pares. Hi ha una pel·lícula que reflexa la figura del mestre i de l’alumne al qual estic fent referència, es titula “La lengua de las mariposas”.

L’escola: l’escola abans era una institució que tenia la responsabilitat d’ensenyar als alumnes a aprendre coses de la vida i a desenvolupar les seves habilitats. El meu pare m’explica moltes vegades que a la seva època poder anar a l’escola era tot un privilegi doncs els nens tenien la gran sort de poder aprendre moltes coses dels seus mestres.

Els recursos: els llibres de text, les pissarres de guix, les llibretes, el globus terraqüi, etc. tots aquests eren materials d’abans que ajudaven a desenvolupar destreses del tipus manual i motriu, entre altres i que afavorien un treball, una constància i uns hàbits en el procés de l’aprenentatge.

L’Educació avui, què ha canviat??

L’alumne és aquell qui aprèn de forma interactiva tot preguntant i qüestionant moltes vegades al professor i adoptant  actituds de superioritat vers la figura del adult, com si més poder tingués sobre aquesta.

El mestre/la mestra ha canviat radicalment, ha perdut autoritat i credibilitat i fins i tot ha estat i està qüestionat en la seva feina;  si explica bé,  si avalua de forma correcta, si dedica prou temps als seus alumnes, si tracta de forma correcta, etc.

Ara l’escola sembla que tingui no només la responsabilitat d’ensenyar sinó d’educar als nens. Ep no ens equivoquem, L’ESCOLA ENSENYA,  LA FAMÍLIA EDUCA!!

Els recursos: els ordinadors, els ebooks, les pissarres digitals, entre altres. Sens dubte són també recursos que fomenten la motivació vers l’aprenentatge però la qüestió és: desenvolupen també habilitats i estratègies per a l’aprenentatge? (per respondre a aquesta pregunta segurament podria escriure un altre article). El que sí que puc afirmar amb coneixement de causa, és que els alumnes d’ara han perdut agilitat en càlcul mental, doncs sempre necessiten les calculadores per realitzar operacions senzilles, són incapaços de buscar paraules al diccionari, doncs estan acostumats als diccionaris digitals, i han perdut també l’hàbit d’escriure correctament, suposo que les noves tecnologies hi tenen alguna cosa a veure.

Per sort i com a conclusió final llanço un crit d’esperança a la bona feina i a la bona educació, si és cert que hi ha molt bons i bones mestres i per sort encara queden valors com educació i respecte. Només cal que pares i mares també entenguem de qui és cada responsabilitat i la complim.

Confuncio “No son las malas hierbas las que ahogan la buena semilla, sino la negligencia del campesino”