Nens teledirigits

Deixa un comentari

Robot_LegoQuantes vegades hem sentit als nens dir “és que no tinc temps ni per jugar! Els dilluns tinc anglès, els dimarts i els dijous tinc música, els dimecres i els divendres faig karate i enmig de tot això vaig a repàs i faig els deures”. Ufff! a mi m’esgota només de sentir-los…pobres. I el més preocupant d’això és el fet que aquesta situació es dóna cada vegada de forma més precoç, és a dir, en edats més infantils en què l’única preocupació que haurien de tenir els pares és el temps de lleure i de joc que han de tenir els infants. Què ens està passant? A cas ens estem deixant portar per la crisi social i pel ritme frenètic de la nostra societat que el que fem és preparar i formar  robots i no persones? Sembla que els nens d’avui dia vagin teledirigits. Llavors comencen els problemes de que no presten atenció, estan tot el dia dispersos, sembla que no hi siguin,… bé tot això té una resposta ben senzilla, necessiten realment un espai-temps per desconnectar de tot! Normal! a nosaltres els adults també  ens passa, busquem desesperadament un espai i un temps de la nostra rutina diària per trobar aquella activitat de relax, descans, desconnexió mental i, fins i tot, física. Els nens no són diferents, ans al contrari, necessiten encara més aquesta part lúdica vital per compensar  la seva salut mental i emocional.

Sembla que ens preocupi que si ara no fan totes aquestes activitats  ja ho hauran perdut i no hi serem a temps, però cal pensar que cada cosa té el seu temps i el seu moment per fer-la. Cal que hi reflexionem una mica tots plegats, potser així ajudarem a afavorir una generació sana en ment i en cos.

Fa uns dies un reconegut i prestigiós filòsof i pedagog, Gregorio Luri, va escriure un article al diari La Vanguardia, en el que parla de que els pares s’han tornat neuròtics i de que sembla que només pretenen aconseguir la perfecció. I com bé diu ell, la perfecció no existeix, tant sols hem d’intentar ser pares NO CAL SER PARES PERFECTES i exigir que els nostres fills siguin perfectes.

Jo tinc un nen de sis anys i un més menudet d’un anyet i el que veig amb el dia a dia, és el temps que em demanen per estar amb ells, jugant, compartint les seves il·lusions i els seus “problemes”. El gran  tant sols necessita compartir temps, joc, una pel·lícula de dibuixos animats en família, converses, mirar cromos pokemons, i altres coses que formen part ara del seu món. El petit només demana carícies, afecte i molta molta estimació. Res més, és així de senzill  ser pare o mare. A vegades caldria deixar-nos portar pel nostre cor i pel sentit comú per veure que tenim al davant allò que ens sembla tant difícil.

El meu consell :

– durant els primers anys de vida, en l’etapa de 0 a 4-5 anys, deixa que el teu fill disfruti tot el temps que pugui i necessiti, que gaudeixi jugant, dibuixant, corrent, saltant, pintant, descobrint, explorant, fent volar la seva imaginació mentre sigui petit

– quan comenci l’educació escolar, la primària, que faci activitats fora de l’escola, en primer lloc que li agradin a ell, no a tu, i en segon lloc que siguin activitats que li portin beneficis a ell i a la seva maduresa i creixement personal físic i psíquic (bé siguin activitats físiques i d’esport o bé mentals, de grup o bé individuals)

– cal tenir en compte les seves necessitats i també els seus interessos. Ells saben molt bé el que volen i el que no els agrada, a vegades caldria saber escoltar més als fills.

– deixar-se aconsellar per algú professional o bé pel mateix tutor en quines activitats poden ser més beneficioses pels infants, sense ànim, d’atapeir-los a activitats, sinó amb intenció de que gaudeixin fent allò que els agradi i els motivi.


    ”Lo más importante es motivar a  los niños a aprender con gusto y permitirles satisfacer la curiosidad y experimentar el placer de descubrir ideas propias en lugar de recibir los conocimientos de los demás”

María Montessori

“..darle a cada individuo la oportunidad de satisfacer sus potencialidades para que sea un ser humano independiente,seguro y equilibrado”

María Montessori
    

Anuncis

Llegir ens fa lliures

Deixa un comentari

En aquesta societat en la que vivim i ens trobem moltes vegades immersos per la inèrcia social dels mitjans de comunicació i de la informació, en què aquesta és canviant  constantment, es fa necessària la quasi obligació de totes les persones, de cultivar el nostre saber i la nostra ment empapant-nos de coneixements que ens facin més crítics, reflexius, pensadors i en definitiva més lliures.

Llegir ens aporta cultura, llegir ens obre la ment i ens fa descobrir noves formes de pensament, llegir ens fa més propers a la realitat a la vegada que destapa les nostres més íntimes i profundes emocions i sentiments, llegir ens fa persones, llegir ens dóna pau interior i retrobament amb nosaltres mateixos i amb jo més personal, llegir ens ajuda a evadir-nos de les preocupacions més mundanes, llegir ens transporta a mons màgics i ens ajuda a l’atenció i la concentració, en definitiva llegir ens allibera.

Importància de la lectura en els infants

lecturainfantilSi tots aquests efectes es produeixen en els infants, contribuirem a afavorir la construcció de ments despertes, reflexives, crítiques i autocrítiques, apassionades pels coneixements i el saber.

Quan ajudem als nostres fills a trobar gust i motivació en la lectura estem construint la seva personalitat i maduresa individual, propiciant així el seu desenvolupament personal. En aquest punt és molt important que els adults, professionals, pares, professors, educadors sapiguem orientar i assessorar cap a una lectura motivadora. De la mateixa manera que als adults, ens agrada un tipus de lectura molt determinada i concreta, també als nens. I tal i com un adult escull una novel·la o una altra segons la seva preferència també cal entendre que els nens tenen les seves de preferències.

Com podem fer-ho? Com puc aconsellar al meu fill que llegeixi? Doncs és molt senzill, cal evitar primer que tot lectures obligatòries, feixugues i al gust dels adults i no tenint en compte els interessos, inquietuds i necessitats dels nens. Cal conèixer bé les necessitats i interessos dels nostres fills i poder així cobrir el seu interès  amb una bona lectura. Perquè no sempre cal llegir un llibre per poder assolir saber, també ho fem a través de revistes, diaris, etc. Si per exemple al nostre fill li agrada l’esport potser li agradaria llegir un diari especialitzat en esport o algun llibre escrit per algun professional del món de l’esport , si per contra li agraden les il·lustracions potser la lectura es pot encarar als còmics o a llibres més il·lustrats. Si la lectura necessita anar acompanyada de misteri i aventures, potser podrem encaminar i orientar al lector a llibres més interactius. Si al lector no li agrada llegir caldria no agobiar-lo amb massa lletra, potser podríem pensar en alguna revista, de temàtica interessant i atractiva per a ell. En definitiva, qualsevol lectura és bona sempre i quan sigui engrescadora per al lector a qui vagi adreçada, tenint en compte també la seva edat.

“Aprendre sense pensar és inútil, pensar sense aprendre és perillós”. (Confuci)

Com aprenem? Estils d’aprenentatge segons Kolb

Deixa un comentari

Hi ha molts llibre20131220_175236s dedicats a explicar de forma teòrica com aprenem a llegir, com aprenem a escriure. En aquest post tant sols faré una breu i senzilla explicació de com aprenem i els estils d’aprenentatge segons D.A.Kolb.

Els estils d’aprenentatge són els diferents mètodes o estratègies que utilitza cada individu per aprendre, doncs l’aprenentatge s’entén com un procés actiu e interactiu amb l’entorn en el que s’aprèn. No tothom aprenem de la mateixa manera ni al mateix ritme. Per tal de dur a terme l’aprenentatge necessitem desenvolupar les següents habilitats: seleccionar i representar la informació que rebem, organitzar-la i finalment utilitzar i treballar amb la  informació rebuda.

En la primera fase de selecció de la informació; el nostre cervell rep gran quantitat d’informació de l’entorn que l’envolta i de tota aquesta el nostre cervell en fa una selecció de la que li és interessant i rebuig de la que no ho és. Seleccionem la informació en funció de l’interès que causa en nosaltres i també en funció de com la rebem. Depenent també de com rebem aquesta informació afavorirà que la recordem millor amb el temps. Tenim tres formes diferents per rebre i representar la informació: canal visual, canal auditiu i canal cinestèsic. En el canal visual, la informació és rebuda a través d’imatges visuals, es prefereix la lectura i el grafisme a d’altres representacions, amb aquest canal s’absorbeix gran quantitat d’informació, però si aquesta és oral, cal llavors interpretar-la en format gràfic (prenent nota). Amb el canal auditiu, es recull la informació a través de l’escolta i és així com  es rep i interpreta la informació rebuda. Si per exemple, un individu rep informació a través d’un text escrit, li caldrà fer-ne una lectura en veu alta tot escoltant-se i així retenir la informació de manera més adient. I en últim cas, el canal cinestèsic en el que s’aprèn i es reté millor la informació a partir de l’experiència, en aquest es necessita la implicació activa i directa amb la informació rebuda, no tant sols per via oral i visual.

Per tal d’organitzar la informació en el nostre cervell, hi ha també diferents formes per processar-la i això dependrà de les formes de pensament associades amb cada hemisferi, així tenim: hemisferi lògic, processa la informació de forma lineal i seqüencial, analitza detalls, pensa en paraules i números, construeix la imatge i el concepte a partir de les parts; hemisferi holístic, processa la informació de forma global, és intuïtiu i parteix del tot per entendre les parts que conformen el tot i pensa en imatges i en sentiments i emocions.

En una última fase hem de saber com utilitzar la informació rebuda des de diversos canals i així D.A.  Kolb ens ajuda a entendre com treballar la informació des de les diferents fases:

Imagen1

Per tal de que l’aprenentatge sigui significatiu s’ha de passar per totes aquestes fases, és així si per exemple un nen està aprenent les taules de multiplicar i a la vegada que aprèn i memoritza les taules, les utilitza per resoldre operacions i per resoldre problemes, està experimentant i actuant amb els coneixements al mateix temps que en fa reflexió de l’aprenentatge adquirit. La diferència doncs entre aprenentatge significatiu i memorístic, és que en el segon no existeix cap interrelació, implicació ni associació dels nous aprenentatges amb els que ja es tenen.

Aprendre és ser un arbre a la tardor que espera la primavera per nodrir-se de fulles.
(Mauricio Min)