Robot_LegoQuantes vegades hem sentit als nens dir “és que no tinc temps ni per jugar! Els dilluns tinc anglès, els dimarts i els dijous tinc música, els dimecres i els divendres faig karate i enmig de tot això vaig a repàs i faig els deures”. Ufff! a mi m’esgota només de sentir-los…pobres. I el més preocupant d’això és el fet que aquesta situació es dóna cada vegada de forma més precoç, és a dir, en edats més infantils en què l’única preocupació que haurien de tenir els pares és el temps de lleure i de joc que han de tenir els infants. Què ens està passant? A cas ens estem deixant portar per la crisi social i pel ritme frenètic de la nostra societat que el que fem és preparar i formar  robots i no persones? Sembla que els nens d’avui dia vagin teledirigits. Llavors comencen els problemes de que no presten atenció, estan tot el dia dispersos, sembla que no hi siguin,… bé tot això té una resposta ben senzilla, necessiten realment un espai-temps per desconnectar de tot! Normal! a nosaltres els adults també  ens passa, busquem desesperadament un espai i un temps de la nostra rutina diària per trobar aquella activitat de relax, descans, desconnexió mental i, fins i tot, física. Els nens no són diferents, ans al contrari, necessiten encara més aquesta part lúdica vital per compensar  la seva salut mental i emocional.

Sembla que ens preocupi que si ara no fan totes aquestes activitats  ja ho hauran perdut i no hi serem a temps, però cal pensar que cada cosa té el seu temps i el seu moment per fer-la. Cal que hi reflexionem una mica tots plegats, potser així ajudarem a afavorir una generació sana en ment i en cos.

Fa uns dies un reconegut i prestigiós filòsof i pedagog, Gregorio Luri, va escriure un article al diari La Vanguardia, en el que parla de que els pares s’han tornat neuròtics i de que sembla que només pretenen aconseguir la perfecció. I com bé diu ell, la perfecció no existeix, tant sols hem d’intentar ser pares NO CAL SER PARES PERFECTES i exigir que els nostres fills siguin perfectes.

Jo tinc un nen de sis anys i un més menudet d’un anyet i el que veig amb el dia a dia, és el temps que em demanen per estar amb ells, jugant, compartint les seves il·lusions i els seus “problemes”. El gran  tant sols necessita compartir temps, joc, una pel·lícula de dibuixos animats en família, converses, mirar cromos pokemons, i altres coses que formen part ara del seu món. El petit només demana carícies, afecte i molta molta estimació. Res més, és així de senzill  ser pare o mare. A vegades caldria deixar-nos portar pel nostre cor i pel sentit comú per veure que tenim al davant allò que ens sembla tant difícil.

El meu consell :

– durant els primers anys de vida, en l’etapa de 0 a 4-5 anys, deixa que el teu fill disfruti tot el temps que pugui i necessiti, que gaudeixi jugant, dibuixant, corrent, saltant, pintant, descobrint, explorant, fent volar la seva imaginació mentre sigui petit

– quan comenci l’educació escolar, la primària, que faci activitats fora de l’escola, en primer lloc que li agradin a ell, no a tu, i en segon lloc que siguin activitats que li portin beneficis a ell i a la seva maduresa i creixement personal físic i psíquic (bé siguin activitats físiques i d’esport o bé mentals, de grup o bé individuals)

– cal tenir en compte les seves necessitats i també els seus interessos. Ells saben molt bé el que volen i el que no els agrada, a vegades caldria saber escoltar més als fills.

– deixar-se aconsellar per algú professional o bé pel mateix tutor en quines activitats poden ser més beneficioses pels infants, sense ànim, d’atapeir-los a activitats, sinó amb intenció de que gaudeixin fent allò que els agradi i els motivi.


    ”Lo más importante es motivar a  los niños a aprender con gusto y permitirles satisfacer la curiosidad y experimentar el placer de descubrir ideas propias en lugar de recibir los conocimientos de los demás”

María Montessori

“..darle a cada individuo la oportunidad de satisfacer sus potencialidades para que sea un ser humano independiente,seguro y equilibrado”

María Montessori
    

Anuncis