letraCas 2. Em dic Eva i tinc 7 anys. Em costa molt llegir i a vegades m’invento paraules quan llegeixo. Quan faig un dictat a classe escric síl·labes al revés o em deixo lletres, la meva professora diu que tinc molta gana perquè em menjo lletres. Em costa recordar quin dia som i també el nom dels dies de la setmana. Quan he d’orientar-me no recordo quina és la dreta i quina l’esquerra. A l’escola les meves amigues a vegades m’ajuden perquè algunes coses em costen i sola no les sé fer.

Els meus pares m’han dut a un logopeda perquè diuen que m’ajudarà a escriure i llegir i entendre millor el que llegeixo. La meva mare m’ha dit que el logopeda és una persona molt especial que ajuda als nens i nenes com jo. Ara estic contenta perquè llegeixo millor i entenc més bé les coses que llegeixo, amb el logopeda faig exercicis molt divertits de comptar síl·labes i treballem amb sons i amb les paraules, m’ho passo molt bé. La meva senyoreta està molt contenta i diu que cada dia ho faig millor.

La Eva té dislèxia. La dislèxia és un trastorn específic del llenguatge d’origen neurobiològic. Afecta principalment a la lectoescriptura i es manifesta per :

– la dificultat per la descodificació de les paraules

-afecta a les habilitats lingüístiques (lectura i escriptura)

-confusió de lletres

-canvi de posició de les síl·labes dins la paraula

-omissions, repeticions i addicions de lletres i síl·labes tant en la lectura com en l’escriptura

-substitució d’unes paraules per unes altres de semblants

-lectura sense comprendre el que es llegeix

-ortografia fonètica

-dificultats en la discriminació fonològica, descodificació, memòria a curt termini, percepció visual i espacial i seqüenciació.

-dificultats per etiquetar (posar noms) a les coses.

El tractament terapèutic consisteix en fer un treball específic amb tots aquests aspectes i d’altres. Aquest treball però té un component essencial de treball conjunt entre família, escola i professional. Cal que tant família com escola n’estiguin assabentats i ben assessorats per tal que es faci un treball conjunt per ajudar a la Eva a superar les seves dificultats i proporcionar-li més seguretat i augment de la seva autoestima.

El més important és la detecció precoç i sobretot no deixar-ho passar doncs com més aviat es dugui a terme el treball interprofessional, entre escola i professional especialitzat, millor serà el pronòstic i el nen o nena amb dislèxia seguirà el seu procés acadèmic amb la màxima normalitat possible, tot tenint és clar, les ajudes necessàries per a fer-ho, dins i fora de l’escola.

Anuncis