consulta 024Les aules de les nostres escoles avui dia són molt i molt variades, s’hi configuren tot un conjunt heterogeni de cultures, contextos i entorns socials i familiars molt diversos i no per això no és ric, ans al contrari. D’aquesta diversitat se’n poden treure molts beneficis pels infants. No obstant, aquesta diversitat també es manifesta amb els aprenentatges i amb el ritme que cada infant adquireix en l’assoliment dels coneixements que dia rera dia s’aprenen a les aules. La ‘inclusió de les noves tecnologies (pissarres digitals, notebooks, tablets,..) també ha fet que els alumnes desenvolupin unes estratègies si més no mentals i cognitives que els fa aprendre de forma molt variada. Per posar un exemple: el meu fill de sis anys, només em comenta el que fan amb la pissarra digital, com veuen vídeos i fotos i com poden manipular-la amb tanta destresa que fins i tot supera la ficció. Jo encara recordo quan tenia la seva edat, que només pensava en què la senyoreta em cridés a pissarra per fer una suma, ufff qui ho diria!!! Com canvien les coses oi?

No obstant el que és molt important i darrera de tots aquests canvis no canvia amb el temps, és la detecció de les dificultats que presenten alguns infants en desenvolupar aquestes estratègies per aprendre. És en edats infantils, quan es fa necessària la detecció precoç d’aquestes mancances o limitacions i també és quan tots hi hem d’estar alerta: mestres, pares i mares.  Comentaris com: “li costa molt llegir”, “fa lectura sil·làbica”, “quan llegeix s’entrebanca o s’inventa paraules”, “fa moltes faltes d’ortografia”, “és vago”, “no presta atenció i es despista”, “oblida els llibres”, “no apunta els deures a l’agenda”, “a casa no hi ha manera de que faci res”, “li costa recordar coses”, “té poca memòria, sembla que no recordi el que ha après”, “diu: no vull anar a l’escola“, ……

Tots aquests són signes d’alerta, indicadors que des de casa i també des de l’escola s’han de detectar perquè és molt possible que hi hagi alguna dificultat en l’adquisició de l’aprenentatge i si es detecta a temps, també es pot tractar a temps. Al igual que un nen observem que s’acosta molt al llibre per llegir i que focalitza molt quan mira a la pissarra poden ser indicadors que pot tenir dificultats en la visió i cal portar-lo al oftalmòleg per tal que li revisi i li corregeixi amb unes lents. O bé aquell infant que pateix algun tipus de malformació dentària o bé per excés de dentició o per absència d’aquesta o fins i tot per mala col·locació dins la boca de cadascuna de les peces, que fa que el nen tingui dificultats per menjar, parlar i empassar. Això farà també precisar l’ajuda d’un especialista en ortodòncia qui indicarà el tractament a seguir en cada cas per tal de solucionar el problema present per a un èxit en el demà. Així d’important i necessari és doncs, derivar al nen que pateix algun tipus de trastorn en l’aprenentatge, a l’especialista (pedagog o logopeda) per tal que li faci el tractament necessari per a la seva rehabilitació, que al igual que en el cas de l’ optometrista o de l’odontòleg  necessita d’un temps  d’ adaptació i de treball constant.

Anuncis