Assignatura pendent, l’Educació

Deixa un comentari

Sembla que avui dia tothom té dret a opinar sobre educació, discutir, qüestionar, jutjar i criticar sobre què és l’educació,qui educa o fins i tot si es fa bé o no. Però realment sabem el significat d’aquesta paraula i si el sabem, tenim clar qui educa??Jo us plantejo la següent qüestió: Entre aquestes tres paraules : SOCIETAT, FAMÍLIA, ESCOLA, qui educa?? Bé si fas aquesta pregunta a diferents persones de diferents edats te n’adonaràs que no tothom té clara la resposta i que fins i tot hi haurà qui et dirà algun disbarat.

Passem a analitzar quina és la societat que tenim avui dia. Vivim immersos en una societat de consum, que fomenta l’individualisme i en el que imperen els patrons d’estètica fomentats pels mitjans audiovisuals de comunicació, on si no estàs en la ona tecnològica sembla que siguis un analfabet. I la meva qüestió és quina educació podem esperar d’aquesta societat i sobretot i el més important, quins valors??

Passem ara a analitzar la família. Els models de família han anat canviant en el temps hem passat d’un model conservador i convencional en el que l’estil d’educació era basat en l’autoritarisme a un model més aviat permissiu, democràtic, a vegades delegant i fins i tot hiperprotector. Aquests últims models han portat moltes vegades a la falta de valors, responsabilitat, compromís i coherència pel que fa a l’educació.

I finalment passem a analitzar l’escola. Aquesta institució pateix una sobrecàrrega de responsabilitat i està sotmesa a una pressió social  que moltes vegades fa que l’escola se senti desprotegida i sense recursos per afrontar tanta exigència. També esdevé víctima de falta d’autoritat i prestigi, injustament infundats.6a01347ff0d110970c015433ecc044970c-500wi

Després de fer aquest anàlisi, la resposta jo la tinc clara! Ens hem de posar tots les piles i sobretot cal tornar a recuperar el sentit comú. El que no falla és que l’educació és una cosa de tots, i que cal que tots en fem reflexió però si també una cosa cal tenir present és que el pilar fonamental de l’Educació ha de ser la humanitat i això on s’aprèn??

“La verdadera educación consiste en obtener lo mejor de uno mismo. ¿Qué otro libro se puede estudiar mejor que el de la Humanidad?” Mahatma Gandhi (1869-1948) Polític i pensador indi

Estareu d’acord amb mi que el que no s’aprèn a casa, no s’aprèn ni a l’escola ni al carrer. Jo sempre dic que un nen és generós perquè a casa ha apres a compartir, un nen és tolerant perquè a casa ha après a respectar, un nen és comprensiu perquè a casa ha rebut comprensió i un nen és sensible perquè a casa ha rebut amor.

L’escola és quelcom que ens ajuda a conviure i fomenta les habilitats socials, interpersonals i cognitives. També ens dóna els coneixements per desenvolupar-nos a la vida, tot això des dels valors de respecte i companyerisme.

La societat ens ajuda a sentir-nos útils i realitzats,ens aporta cultura, coneixements, tradicions, costums, ciutadania, ….tot allò que ens realitza i ens fa créixer com a persones en la convivència.

Però no hem de perdre el nord i sobretot HEM DE TENIR CLAR QUÈ ÉS I QUÈ FA CADASCÚ per poder educar als nostres infants per un món millor.

Anuncis

La Motxilla de les Emocions

Deixa un comentari

En aquestes línies parlaré d’una motxilla un xic especial, no és una motxilla com les que tots podríem pensar aquella en la que els nens i nenes hi porten cromos, un estoig, pocs o molts llibres, uns quaderns, una agenda, un entrepà mossegat,….no no… aquesta és una motxilla especial.

Aquesta motxilla és una motxilla que està plena d’emocions, sentiments que tots els nens i nenes porten cada dia cap a casa. Emocions que han viscut a l’escola, al pati de l’escola, a l’aula, amb un amic o amiga, amb el pare o la mare, amb una professora b60dc21f2a7daa61c49dc979911413cdo professor…..i que esperen ser compartides amb algú qui els doni TEMPS per ser escoltades. Aquesta motxilla cada dia s’omple i s’omple a cada moment i si no es va buidant finalment es trenca i llavors tot allò que aquell nen o nena necessitava compartir i explicar ja no ho fa, tot caient en la solitud de l’incomprès.

“La inteligencia emocional comienza a desarrollarse en los primeros años. Todos los intercambios sociales que los niños tienen con sus padres, maestros y entre ellos, llevan mensajes emocionales” Daniel Goleman.

Com a mare he fet experiència de buidar cada dia la motxilla amb el meu fill i ha estat una grata sorpresa veure com s’ha anat confiant en mi tots aquells petits èxits, fracassos, il·lusions, disgustos que ha anat visquent dia rera dia en la seva particular i experiència de vida. Cada dia és un nou dia per omplir aquesta motxilla d’emocions i poder-les compartir.

Com a professional dedico uns minuts del meu temps a deixar que els meus alumnes buidin la seva motxilla i comparteixin si més no les seves històries plenes,és clar, d’emocionants capítols en els que ells o elles hi són els protagonistes,  i així fa que es crei un clima de confiança i complicitat que permet treballar molt millor, doncs permet com he dit, buidar aquest pes que a vegades no deixa de ser insuportable i molt feixuc per alguns infants.

“Todo aprendizaje tiene una base emocional” deia Plató.

Val la pena que fem reflexió d’aquestes línies per ajudar-nos els uns als altres a donar-nos i donar-lis aquest temps, que no sempre tenim, però que si el busquem segur que el trobarem i deixeu-me que us digui:  és un Tresor molt valuós.