Les seqüeles del bullying

Deixa un comentari

Em dic Natàlia i tinc 34 anys. Quan feia 8è d’EGB vaig patir bullying. Bé en aquells moments no es coneixia amb aquest nom encara.
El que sí és cert, és que bully_girls_high_resvaig patir durant un curs escolar una experiència que mai oblidaré i que d’alguna forma m’ha marcat tota la vida. El problema del bullying no és només el moment present que s’està vivint sinó el que vindrà després i les seqüeles que aquest deixa en el futur de la persona que pateix l’assetjament. Fent memòria i no és gaire difícil de recordar-ho com he explicat abans, quan jo era més joveneta, en aquella època estava cursant vuitè d’EGB i  recordo que hi havia dos nens a la meva classe, bé de fet més aviat n’era un de sol, que a més havia estat repetidor, que era el lider i el gracioset de la classe i es posava amb altres nens i nenes dient-los coses ofensives i deixant-los en ridícul davant dels seus companys i companyes, jo ho veia malament i em sabia greu però no actuava davant d’aquesta situació. Va arribar un  dia en què vaig passar de ser espectadora a víctima i des de llavors vaig començar a patir les calúmnies i les bromes desagradables que aquest nen em feia i em deia. Com més coses deia més fort i poderós se sentia davant dels seus amics, semblava que disfrutés, mentre que jo cada vegada m’enfonsava més i més. L’assetjament que jo vaig patir tant sols era verbal, mai va arribar a ser físic, no obstant també era igual o més dolorós. Tot eren insults i paraules desagradables primer cap a mi i després de la meva família.  En aquell curs vaig passar moments molt difícils de no voler anar a l’escola, de patir sovint mals de panxa, o mals de cap, qualsevol excusa era bona i vàlida per no anar a l’escola. Sovint arribava a casa i m’entraven ganes de plorar i el pitjor de tot és que em sentia sola, no tenia cap amic o amiga que em recolzés ni a l’escola ni a la classe, semblava que tothom havia desaparegut, jo crec que tenien por que els passés a ells el que jo estava patint, però perquè no em defensaven? El més dur per mi van ser a més d’aquelles acusacions, el sentir-me sola. Vaig començar a jugar sola al pati intentant evitar que em veiessin, necessitava passar desapercebuda. Jo era una nena que m’agradava molt estudiar i la veritat era força bona amb les notes, però aquell curs vaig començar a suspendre, no feia els deures, van començar les notes a l’agenda per avisar als pares de la situació, el meu rendiment i atenció a classe va començar a devallar. I a casa només sentia “t’has d’esforçar més!” Per sort aquell curs va arribar un dia que es va acabar i la meva família em va canviar a una altre escola, bé un institut de fet però en una altre població. Així és que inicialment el problema va desaparèixer aparentment, però com diu la dita “la processó va per dins”  i dins meu semblava que hi havia alguna cosa que m’impedia fer el que volia i el que m’agradava. Els anys van anar passant i sempre m’ha acompanyat un sentiment de culpa i de baixa autoestima vers les coses, sempre he estat pendent del que pensaven o deien les persones del meu voltant i , tot sempre amb un precedent  és clar, per totes aquelles acusacions injustes e infundades, que un dia algú li va venir de gust de dir-me.

Per aquest motius és tan important poder detectar aquests senyals, aquests indicadors, aquests signes d’alerta dels nens i nenes que poden patir aquest tipus acusacions que poden ser conseqüències desastroses per la seva vida futura. Molts nens i nenes, joves i adolescents són víctimes cada dia, d’aquests agressors, persones sense escrúpols i sobretot sense cap mena de sensibilitat i educació, que han trobat en les seves víctimes persones vulnerables i suggestives i han deixat una negativa experiència que per desgràcia els pot marcar la resta de la seva vida. És realment important que escola i família col·laborin conjuntament en la detecció i sobretot en l’atenció i tractament d’aquestes situacions per poder ajudar a aquests nens i nenes a afrontar aquestes experiències i poder posar-hi solució.
Per a la persona que rep l’assetjament sigui verbal o físic el més important es poder-lo explicar, trobar un suport o ajuda per superar la situació i no morir en l’intent, i no és broma dic no morir perquè tots n’estem al corrent que els mitjans de comunicació ens alerten d’alguns joves que no han superat aquestes agressions.  L’afectació de la persona és tant gran que cal fer tot un treball de l’autoestima personal i la construcció personal del jo, des de l’àmbit de la família i si cal de professionals experts.
Voldria afegir un article que l’altre dia vaig llegir que no té deperdició i que seria bo que en féssim reflexió col·lectiva.

2015-02-08_VGomez_LaRazon_Bullying

Anuncis

Generació JUST NOW

Deixa un comentari

Imagen1
Són els nens i nenes, nois i noies que tenen entre 6 i 10 anys. Jo els anomeno la Generació del Just Now, del ara mateix, del ja! Les característiques que millor els defineixen son:

– Dinàmics

– Espavilats

– Curiosos

– Hiper Actius

– Audiovisuals

– Digitals i tecnològics

– Autodidactes

– Necessitats de canvis constants e inminents

– Algunes vegades Consentits

– Impacients

– i en certes ocasions, sobreprotegits

Recordo una professora que m’explicava com n’era de difícil treballar els processos de les coses amb aquests nens i nenes, que volen la immediatesa i que no entenen que hi ha coses a la vida que necessiten un temps i un espai per evolucionar i canviar. Aquesta professora m’explicava que a classe de coneixement del medi natural ensenyava a plantar la llavor d’un llegum com el cigró, el fesol o bé la llentia en un got de plàstic, els feia posar cotó fluix xupat d’aigua i els deia que dia rera dia aniria creixent la fulla… els alumnes cada dia que miraven la llavor li deien però si no hi ha res! Ella els deia és que necessita temps  i cura d’anar-lo regant per així fer el seu procés de creixement…Els nens perdien la paciència en veure que en dos dies encara no havia sortit ni un xic de verd d’aquell experiment i ella només repetia però com pot ser?!
En una altra ocasio una mare em comentava “ja no se que fer amb el meu fill, no sap esperar no te paciencia, tot ha de ser quan ell vol, sempre tot a disposar del seu gust…ja no puc mes! A casa meva sempre m’han educat en la paciencia i ara la canalla sembla que tinguin pressa per fer les coses per acabar-ho tot!”
Es cert que nosaltres estem educats amb altres valors pero sobretot amb altres metodologies i eines. Les tecnologies han fet que les coses es puguin veure i aconseguir amb inmediatesa sense haver d’esperar ni dos segons…per tant es justificable la impaciencia de molts nens i nenes. No obstant, no hem d’obviar que cal educar per aprendre les coses desde diferents perspectives i sobretot, que cada cosa te el seu moment.

Les coses boniques i importants de la vida cal descobrir-les al seu ritme, sense presses i sobretot amb  paciència i espera..

“Si he hecho descubrimientos invaluables ha sido más por tener paciencia que cualquier otro talento” Isaac Newton(1642-1727) Matemático y físico británico.