Avui dia qui més qui menys té alguna noció o coneixement del què és i què significa la paraula Dislèxia. Tenim accés a molta informació que ens ajuda a tenir un coneixement més o menys acceptable, a nivell teòric, del que suposa aquest trastorn de l’Aprenentatge. Recursos-interactivos-para-ayudar-a-alumnos-con-dislexia

Però voldria dedicar les properes línies per parlar del què s’amaga darrera la Dislèxia i donar així una visió diferent fruit de l’experiència personal d’anys de treball en aquest camp i amb aquest trastorn, amb tot el que això comporta.

El que puc dir amb tota certesa és que la percepció que es tingui de la Dislèxia varia en funció de cada infant, i de la perspectiva i visió amb la que es treballa.

L’experiència m’ha demostrat que en Educació res és blanc o negre, bo o dolent, millor o pitjor. Ans al contrari cal tenir molt present totes les variables que envolten els infants. El que és bo per uns no ho és per d’altres, el que a un el pot ajudar a d’altres no el serveix per res. El mateix passa amb la Dislèxia. No hi ha dislèxies iguals, sí que comparteixen uns trets molt característics i definitoris però a cada nen i nena li afecta d’una manera diferents. Per exemple pot donar-se el cas que en algun nen o nena la afectació es doni més en la lectura i en l’escriptura, o bé que es doni més en la part lectora de velocitat i processament de la informació llegida però en canvi la seva escriptura sigui normalitzada dins del grup d’edat. També cal tenir molt present la comorbiditat, altres símptomes associats a la Dislèxia, així com el dèficit d’atenció i la disortografia o disgrafia.

El que també cal tenir molt present és que la influència de l’escola i l’entorn familiar que envolta al nen dislèxic fa que aquesta es faci més difícil en certes ocasions de tractar doncs ens podem trobar amb una afectació a nivell emocional i bloqueig per l’aprenentatge.

El component emocional és crucial per poder treballar aquest trastorn, és a dir, si tenim un infant amb baixa autoestima, doncs generalment són nens que fan esforços majors que la resta de companys i aconsegueixen resultats desalentadors, fet que afecta també la seguretat i autoconfiança del nen amb les seves possibilitats apareixent en la majoria dels casos la concepció del baix autoconcepte i la frase de “no puc, sóc tonto, no serveixo per estudiar”. Estudis psicològics confirmen que la capacitat intel·lectual i cognitiva dels alumnes dislèxics no es baixa, ans al contrari per regla general són nens i nenes amb un rendiment cognitiu normal-alt, motiu pel qual encara amb més raó els desanima a nivell d’autoestima en veure no compensat tot el seu esforç i capacitat en els resultats obtinguts.

Cada vegada són més també els pediatres que detecten en les seves consultes a partir de somatitzacions en aquests nens i nenes que no expressant-ho verbalment però sí físicament, amaguen una Dislèxia.

Nens i adults dislèctics

Darrera dels nens i nenes dislèxics observo en la majoria dels casos nens cansats, esgotats de fer hores i hores una tasca que els costa un enorme esforç i que a sobre reben inputs negatius constantment, de casa, de l’escola, etc.

Ens trobem infants que abandonen amb facilitat doncs el seu esforç constant no es veu recompensat no només en els resultats acadèmics sinó fins i tot en les expectatives que sobre ells s’han creat.

Molts nens i nenes, sobre tot en edats més juvenils, senten una gran tranquil·litat i consol quan saben el diagnòstic clar, dons els justifica totes les seves mancances i limitacions.

Molts dels adults dislèctics avui dia ni saben que pateixen aquest trastorn, moltes vegades se senten identificats amb les dificultats que presenten els seus fills i filles i la majoria de vegades saben que ho són quan reben el diagnòstic d’aquests últims. Cal dir que el fet de viure en una societat tant tecnològica i on la informació està tant accessible a tothom, cada vegada més som més directors del nostre coneixement i aprenem a buscar i gestionar la informació que se’ns dóna.

Familiars

Darrera un nen o nena que té Dislèxia trobem gairebé sempre una família desesperada i lluitadora. Desesperada perquè abans no ha trobat la resposta al seu problema ha passat per tot un procés d’angoixa i de moltes mans. Sovint són pares que quan arriben a la consulta privada van molt perduts i necessiten algú que els pugui alleugerir  i explicar exactament quina és la problemàtica del seu fill o filla, relativitzant la seva angoixa i desànim per tal de donar llum i confiança. Són pares que sovint venen dels centres amb diagnòstics poc definits  i amb molta manca d’informació i assessorament. En alguns casos fins i tots han passat els cursos i no s’ha pogut fer la valoració diagnòstica per manca de temps o demanda.

Mestres i educadors

Durant els anys que porto treballant en aquest camp em trobo que encara falta molta formació i informació als educadors. En alguns casos fins i tot trobem certa apatia vers conèixer aquest trastorn i la possibilitat de poder-la diagnosticar en un primer inici a l’escola i després a nivell extern.

Però és realment important que els primers detectors que han d’alertar d’aquest trastorn han d’ésser ben clarament els propis docents, qui saben el desenvolupament de cada nen i la seva evolució pel que fa a l’aprenentatge. És crucial un diagnòstic precoç per part del professorat i lògicament un seguiment i evolució per part de la resta de professors que tindrà l’infant al llarg de la seva escolaritat.

Per sort, puc dir amb tota certesa que anem avançant en educació i en l’Educació Inclusiva, doncs cada vegada hi ha més ganes per ajudar a tots els infants en el seu procés acadèmic i escolar. Ara hi ha més formació i informació i l’escola va adaptant-se als nous canvis i models d’ensenyança i aprenentatge, en l’adquisició de nous coneixements, estratègies i tècniques per donar resposta a les necessitats que s’esdevenen.

Com a Pedagoga i Logopeda veig molt necessària la formació constant de tots els formadors i educadors en aquest i altres trastorns que afecten a la població infantil i juvenil en els nostres temps. Com més formació i coneixement millor atenció podrem oferir.

 

Anuncis