Generació JUST NOW

Deixa un comentari

Imagen1
Són els nens i nenes, nois i noies que tenen entre 6 i 10 anys. Jo els anomeno la Generació del Just Now, del ara mateix, del ja! Les característiques que millor els defineixen son:

– Dinàmics

– Espavilats

– Curiosos

– Hiper Actius

– Audiovisuals

– Digitals i tecnològics

– Autodidactes

– Necessitats de canvis constants e inminents

– Algunes vegades Consentits

– Impacients

– i en certes ocasions, sobreprotegits

Recordo una professora que m’explicava com n’era de difícil treballar els processos de les coses amb aquests nens i nenes, que volen la immediatesa i que no entenen que hi ha coses a la vida que necessiten un temps i un espai per evolucionar i canviar. Aquesta professora m’explicava que a classe de coneixement del medi natural ensenyava a plantar la llavor d’un llegum com el cigró, el fesol o bé la llentia en un got de plàstic, els feia posar cotó fluix xupat d’aigua i els deia que dia rera dia aniria creixent la fulla… els alumnes cada dia que miraven la llavor li deien però si no hi ha res! Ella els deia és que necessita temps  i cura d’anar-lo regant per així fer el seu procés de creixement…Els nens perdien la paciència en veure que en dos dies encara no havia sortit ni un xic de verd d’aquell experiment i ella només repetia però com pot ser?!
En una altra ocasio una mare em comentava “ja no se que fer amb el meu fill, no sap esperar no te paciencia, tot ha de ser quan ell vol, sempre tot a disposar del seu gust…ja no puc mes! A casa meva sempre m’han educat en la paciencia i ara la canalla sembla que tinguin pressa per fer les coses per acabar-ho tot!”
Es cert que nosaltres estem educats amb altres valors pero sobretot amb altres metodologies i eines. Les tecnologies han fet que les coses es puguin veure i aconseguir amb inmediatesa sense haver d’esperar ni dos segons…per tant es justificable la impaciencia de molts nens i nenes. No obstant, no hem d’obviar que cal educar per aprendre les coses desde diferents perspectives i sobretot, que cada cosa te el seu moment.

Les coses boniques i importants de la vida cal descobrir-les al seu ritme, sense presses i sobretot amb  paciència i espera..

“Si he hecho descubrimientos invaluables ha sido más por tener paciencia que cualquier otro talento” Isaac Newton(1642-1727) Matemático y físico británico.
Anuncis

Assignatura pendent, l’Educació

Deixa un comentari

Sembla que avui dia tothom té dret a opinar sobre educació, discutir, qüestionar, jutjar i criticar sobre què és l’educació,qui educa o fins i tot si es fa bé o no. Però realment sabem el significat d’aquesta paraula i si el sabem, tenim clar qui educa??Jo us plantejo la següent qüestió: Entre aquestes tres paraules : SOCIETAT, FAMÍLIA, ESCOLA, qui educa?? Bé si fas aquesta pregunta a diferents persones de diferents edats te n’adonaràs que no tothom té clara la resposta i que fins i tot hi haurà qui et dirà algun disbarat.

Passem a analitzar quina és la societat que tenim avui dia. Vivim immersos en una societat de consum, que fomenta l’individualisme i en el que imperen els patrons d’estètica fomentats pels mitjans audiovisuals de comunicació, on si no estàs en la ona tecnològica sembla que siguis un analfabet. I la meva qüestió és quina educació podem esperar d’aquesta societat i sobretot i el més important, quins valors??

Passem ara a analitzar la família. Els models de família han anat canviant en el temps hem passat d’un model conservador i convencional en el que l’estil d’educació era basat en l’autoritarisme a un model més aviat permissiu, democràtic, a vegades delegant i fins i tot hiperprotector. Aquests últims models han portat moltes vegades a la falta de valors, responsabilitat, compromís i coherència pel que fa a l’educació.

I finalment passem a analitzar l’escola. Aquesta institució pateix una sobrecàrrega de responsabilitat i està sotmesa a una pressió social  que moltes vegades fa que l’escola se senti desprotegida i sense recursos per afrontar tanta exigència. També esdevé víctima de falta d’autoritat i prestigi, injustament infundats.6a01347ff0d110970c015433ecc044970c-500wi

Després de fer aquest anàlisi, la resposta jo la tinc clara! Ens hem de posar tots les piles i sobretot cal tornar a recuperar el sentit comú. El que no falla és que l’educació és una cosa de tots, i que cal que tots en fem reflexió però si també una cosa cal tenir present és que el pilar fonamental de l’Educació ha de ser la humanitat i això on s’aprèn??

“La verdadera educación consiste en obtener lo mejor de uno mismo. ¿Qué otro libro se puede estudiar mejor que el de la Humanidad?” Mahatma Gandhi (1869-1948) Polític i pensador indi

Estareu d’acord amb mi que el que no s’aprèn a casa, no s’aprèn ni a l’escola ni al carrer. Jo sempre dic que un nen és generós perquè a casa ha apres a compartir, un nen és tolerant perquè a casa ha après a respectar, un nen és comprensiu perquè a casa ha rebut comprensió i un nen és sensible perquè a casa ha rebut amor.

L’escola és quelcom que ens ajuda a conviure i fomenta les habilitats socials, interpersonals i cognitives. També ens dóna els coneixements per desenvolupar-nos a la vida, tot això des dels valors de respecte i companyerisme.

La societat ens ajuda a sentir-nos útils i realitzats,ens aporta cultura, coneixements, tradicions, costums, ciutadania, ….tot allò que ens realitza i ens fa créixer com a persones en la convivència.

Però no hem de perdre el nord i sobretot HEM DE TENIR CLAR QUÈ ÉS I QUÈ FA CADASCÚ per poder educar als nostres infants per un món millor.

“No donis peix al teu fill ensenya’l a pescar”

Deixa un comentari

autonomía

Algunes d’aquestes afirmacions escolto repetides vegades a la meva consulta, quan els pares i mares del nens i nenes amb qui treballo em diuen: “es que no sap estudiar sol”, “he d’estar assegut al seu costat mentre fa els deures” “li costa estudiar” “m’ho pregunta tot” “l’he d’ajudar a vestir” ” encara li he de posar les sabates” “no se sap fer el llit” …. bé totes aquestes frases tenen un denominador comú : la falta d’autonomia. Si jo vull que el meu fill faci les coses primer les ha d’aprendre a fer però el més important és que després les posi en pràctica ell tot sol. Si jo li explico com ho ha de fer però després vaig  jo al darrera a fer-li… és com construir una casa sobre sorra, finalment caurà perquè no té cap fonament.
Una vegada vaig sentir aquesta frase i em va agradar molt, perquè crec que és prou senzilla i explícita a  la vegada. Nosaltres podem optar per fer-los sempre les coses als nostres fills, però després haurem d’assumir que ens demanin ajuda doncs ells per ells mateixos no les saben fer perquè nosaltres no els hem donat l’oportunitat de buscar estratègies i desenvolupar habilitats personals per resoldre cada situació que se’ls planteja.
A aquests pares i mares que em diuen és que no sap estudiar sol… jo els pregunto: “que en sap d’estudiar sol? algú li ha ensenyat com s’estudia sol? a continuació el meu consell o suggerència és donem-li un vot de confiança i deixem-lo fer. Ningú neix ensenyat, tot s’aprèn en aquesta vida i a vegades cal relliscar per aprendre. Si uns pares em diuen és que encara l’he de vestir jo pel matí i li he de fer el llit…. jo els diria: prepareu la roba junts i deixeu que ell es vesteixi sol, ensenyeu-li una vegada a fer el llit i encara que ell el faci a la seva manera, deixem que ell ho faci.
L’autonomia és quelcom que s’aprèn a base de l’experiència, però evidentment amb un previ coneixement de les coses. Autònom no és aquell qui sap fer les coses bé, és aquell qui ha après a fer les coses sol i les fa, millor o pitjor però les fa sol.
En la societat en la que vivim és molt important ensenyar als nostres infants i joves a ser autònoms, a donar-los els coneixements bàsics perquè ells i elles aprenguin a desenvolupar les seves pròpies estratègies i habilitats per a socialitzar-se, relacionar-se, madurar i aprendre d’ells mateixos i del seu entorn. Ser autònoms ens fa sentir segurs, ens ajuda a la nostra autoestima i ens fa lliures!!
M. Montessori deia que cal transmetre als nens el sentiment de ser capaços d’actuar sense dependre constantment de l’adult, per tal que amb el temps, aprenguin a ser curiosos i creatius, i aprenguin a pensar per sí mateixos (Maria Montessori, la Pedagogia de la Responsabilidad)
No le evitéis a vuestros hijos las dificultades de la vida, enseñadles más bien a superarlas.
Louis Pasteur(1822-1895) Químico y microbiólogo francés

Aprenentatge Multisensorial

Deixa un comentari

multisensorial

“Lo más importante es motivar a los niños a aprender con gusto y permitirles satisfacer su curiosidad y experimentar el placer de descubrir ideas propias…todos los materiales didácticos del método montessori poseen cuatro valores: funcional, experimental, de estructuración y de relación” (Maria Montessori, la Pedagogía de la Responsabilidad)

Des de ben petits els infants ja en les primeres etapes educatives, són estimulats en les tres principals àrees de coneixement: àrea de descoberta d’un mateix, àrea de descoberta de l’entorn i Àrea d’Intercomunicació i Llenguatges( llenguatge musical, verbal, plàstic i matemàtic). En aquests primers anys aprenen a treballar des de tots els sentits estimulant la seva curiositat per aprendre des d’una perspectiva multi sensorial.

Però ja és en etapes més posteriors quan sembla que es deixa de treballar en aquesta línia i es passa a fer un  treball més cognitiu i mental, fet que dificulta l’aprenentatge i fa que no tots els nens i nenes segueixen amb el mateix nivell d’interès, curiositat,  capacitats i habilitats,  que d’altres.

La pregunta que plantegem doncs és… perquè tenen tant èxit les noves tecnologies entre els més petits i joves? La resposta és per què d’una manera o altre estimulen les seves capacitats i habilitats sobretot des  d’una perspectiva multi-sensorial. Poden escoltar, veure i tocar al mateix temps un aparell amb el que gaudeixen fent diverses funcions. És per això que cal que l’educació comparteixi amb les noves tecnologies molt de temps, però amb la dosis i responsabilitat adequada.

Els nens de cicle inicial poden aprendre les taules de forma memorística, però si ho fan de forma experimental, manipulativa i visual potser els serà més motivador aquest aprenentatge. Els nens i nenes de cicle mitjà que aprenen les parts del cos no tant sols amb el llibre de text sinó amb imatges visuals i experimentals, adquiriran un millor aprenentatge a curt i llarg termini. També pels alumnes de la ESO, que aprenen historia, els podem fer gaudir de la recerca i elaboració de projectes en els que se sentin principals protagonistes.

Si entre tots apostem per una aprenentatge de tipus multi sensorial no només estarem afavorint que els alumnes adoptin altres formes d’aprenentatge sinó que afavorim i garantim la motivació i la retenció d’aquells coneixements nous que ap20140211_180817renen i sobretot la seva funcionalitat.

Així doncs i fent referència als estils d’aprenentatge segons Kolb, D.A., les vies d’entrada d’informació són bàsicament tres: la via visual, auditiva i cinestèsica i/o sensorial. És en el processament de la informació que cada individu  per aprendre desenvolupa estratègies determinades que el defineixen com a :

alumnes de tipus actiu( aprèn a partir de l’experiència i la manipulació i busca reptes per assolir);  l’alumne teòric ( necessita un marc teòric de referència a partir del qual analitza i sintetitza la informació); alumne pragmàtic (és pràctic i funcional, li agrada descobrir i experimentar) i l’alumne reflexiu (parteix de l’anàlisi i la reflexió que s’anteposa a l’acció).

Per un aprenentatge que desperti la curiositat, la imaginació, la creativitat i la reflexió de petits, mitjans i grans que provoqui el gust i el plaer d’Aprendre per Aprendre.

Els nens i nenes amb trastorns d’aprenentatge se’n poden ensortir si reben les ajudes necessàries i adients

Deixa un comentari

consulta 024Les aules de les nostres escoles avui dia són molt i molt variades, s’hi configuren tot un conjunt heterogeni de cultures, contextos i entorns socials i familiars molt diversos i no per això no és ric, ans al contrari. D’aquesta diversitat se’n poden treure molts beneficis pels infants. No obstant, aquesta diversitat també es manifesta amb els aprenentatges i amb el ritme que cada infant adquireix en l’assoliment dels coneixements que dia rera dia s’aprenen a les aules. La ‘inclusió de les noves tecnologies (pissarres digitals, notebooks, tablets,..) també ha fet que els alumnes desenvolupin unes estratègies si més no mentals i cognitives que els fa aprendre de forma molt variada. Per posar un exemple: el meu fill de sis anys, només em comenta el que fan amb la pissarra digital, com veuen vídeos i fotos i com poden manipular-la amb tanta destresa que fins i tot supera la ficció. Jo encara recordo quan tenia la seva edat, que només pensava en què la senyoreta em cridés a pissarra per fer una suma, ufff qui ho diria!!! Com canvien les coses oi?

No obstant el que és molt important i darrera de tots aquests canvis no canvia amb el temps, és la detecció de les dificultats que presenten alguns infants en desenvolupar aquestes estratègies per aprendre. És en edats infantils, quan es fa necessària la detecció precoç d’aquestes mancances o limitacions i també és quan tots hi hem d’estar alerta: mestres, pares i mares.  Comentaris com: “li costa molt llegir”, “fa lectura sil·làbica”, “quan llegeix s’entrebanca o s’inventa paraules”, “fa moltes faltes d’ortografia”, “és vago”, “no presta atenció i es despista”, “oblida els llibres”, “no apunta els deures a l’agenda”, “a casa no hi ha manera de que faci res”, “li costa recordar coses”, “té poca memòria, sembla que no recordi el que ha après”, “diu: no vull anar a l’escola“, ……

Tots aquests són signes d’alerta, indicadors que des de casa i també des de l’escola s’han de detectar perquè és molt possible que hi hagi alguna dificultat en l’adquisició de l’aprenentatge i si es detecta a temps, també es pot tractar a temps. Al igual que un nen observem que s’acosta molt al llibre per llegir i que focalitza molt quan mira a la pissarra poden ser indicadors que pot tenir dificultats en la visió i cal portar-lo al oftalmòleg per tal que li revisi i li corregeixi amb unes lents. O bé aquell infant que pateix algun tipus de malformació dentària o bé per excés de dentició o per absència d’aquesta o fins i tot per mala col·locació dins la boca de cadascuna de les peces, que fa que el nen tingui dificultats per menjar, parlar i empassar. Això farà també precisar l’ajuda d’un especialista en ortodòncia qui indicarà el tractament a seguir en cada cas per tal de solucionar el problema present per a un èxit en el demà. Així d’important i necessari és doncs, derivar al nen que pateix algun tipus de trastorn en l’aprenentatge, a l’especialista (pedagog o logopeda) per tal que li faci el tractament necessari per a la seva rehabilitació, que al igual que en el cas de l’ optometrista o de l’odontòleg  necessita d’un temps  d’ adaptació i de treball constant.

“La peda està maduda i el totxe és vegmell”

Deixa un comentari

20131217_165928Cas 1: Hola em dic Bernat i tinc 6 anys. Em costa pronunciar algunes paraules i sobretot a vegades veig que els meus amics de l’escola no m’entenen. La meva mare diu que parlo malament i m’ha dut a la logopeda. La logopeda m’ha mirat la boca, la llengua, les dents i també el paladar,  també li ha fet moltes preguntes a la meva mare.

Amb la logopeda estic aprenent a parlar millor. Fem exercicis molt divertits com: moure la llengua amunt i avall, esquerra i dreta i com si mengéssim un gelat i ens llepéssim els llavis, bufem globus, espantasogres i una espelma. Fem bombolles d’aigua i també movem el llavis fent petonets a l’aire i fent sorolls d’animals així com el cavall, l’ànec, la granota, etc. i  altres sorolls amb la llengua i els llavis. És super divertit!! La logopeda m’ensenya a col·locar la llengua bé per pronunciar aquelles lletres que em costen de dir i veig que cada vegada parlo millor, la mare diu que estic millorant molt cada dia.

El Bernat pateix una dislàlia i una mala articulació dels fonemes /k/, /r/  simple i /r/vibrant. Aquests fonemes són substituits per d’altres que al nen li són més fàcils o còmodes de pronunciar, així el fonema /r/ és substituit pel so del fonema /d/ i el fonema /k/ pel so del fonema  /t/ i  el fonema /r/ vibrant per un so gutural (fonema /g/). La nostra tasca és fer una valoració de quins sons no articula ni pronúncia bé l’infant i un cop han estat detectats com és el cas del Bernat, procedir al tractament. Aquest consisteix en quatre  fases:

-la primera fase: les pràxies bucofonatòries (exercicis d’estimulació dels òrgans bucofonatoris, així com la llengua, els llavis, la mandíbula i les dents)

-segona fase: posicionament correcte dels òrgans bucofonatoris i articulació per emetre els sons de forma correcta.

-tercera fase: llenguatge dirigit per emetre els sons reeducats de forma correcta i estimular-los dins la paraula, la frase i el context oral. L’objectiu principal d’aquesta fase és que el nen faci interiorització dels sons de forma correcta i en faci una emissió adequada.

-última fase: llenguatge espontani (es treballa a partir de la lectura de contes o altres textos de diversa tipologia, l’expressió oral a partir de la descripció de fotos, imatges, seqüències temporals, etc)

L’ajuda de casa és vital per tal que la reeducació de la parla es faci d’una forma més efectiva i sobretot cal el reforç positiu quan el nen avança i millora la seva parla i el seu llenguatge oral. La lectura ajuda a que els nens millorin i assoleixin millor articulació doncs al llegir en veu alta s’escolten i pronuncien de forma més atenta i acurada tots els sons orals.

L’escola també hi té un paper fonamental ajudant a l’infant en la seva reeducació de la parla, aprofitant activitats en les que l’infant llegeixi en veu alta a l’aula o bé faci activitats d’expressió oral.

Entre tots podem ajudar a que el Bernat desenvolupi un llenguatge més adequat i amb més vocalització i parla clara, habilitats que sens dubte li seran de gran ajuda en el futur.

Nens teledirigits

Deixa un comentari

Robot_LegoQuantes vegades hem sentit als nens dir “és que no tinc temps ni per jugar! Els dilluns tinc anglès, els dimarts i els dijous tinc música, els dimecres i els divendres faig karate i enmig de tot això vaig a repàs i faig els deures”. Ufff! a mi m’esgota només de sentir-los…pobres. I el més preocupant d’això és el fet que aquesta situació es dóna cada vegada de forma més precoç, és a dir, en edats més infantils en què l’única preocupació que haurien de tenir els pares és el temps de lleure i de joc que han de tenir els infants. Què ens està passant? A cas ens estem deixant portar per la crisi social i pel ritme frenètic de la nostra societat que el que fem és preparar i formar  robots i no persones? Sembla que els nens d’avui dia vagin teledirigits. Llavors comencen els problemes de que no presten atenció, estan tot el dia dispersos, sembla que no hi siguin,… bé tot això té una resposta ben senzilla, necessiten realment un espai-temps per desconnectar de tot! Normal! a nosaltres els adults també  ens passa, busquem desesperadament un espai i un temps de la nostra rutina diària per trobar aquella activitat de relax, descans, desconnexió mental i, fins i tot, física. Els nens no són diferents, ans al contrari, necessiten encara més aquesta part lúdica vital per compensar  la seva salut mental i emocional.

Sembla que ens preocupi que si ara no fan totes aquestes activitats  ja ho hauran perdut i no hi serem a temps, però cal pensar que cada cosa té el seu temps i el seu moment per fer-la. Cal que hi reflexionem una mica tots plegats, potser així ajudarem a afavorir una generació sana en ment i en cos.

Fa uns dies un reconegut i prestigiós filòsof i pedagog, Gregorio Luri, va escriure un article al diari La Vanguardia, en el que parla de que els pares s’han tornat neuròtics i de que sembla que només pretenen aconseguir la perfecció. I com bé diu ell, la perfecció no existeix, tant sols hem d’intentar ser pares NO CAL SER PARES PERFECTES i exigir que els nostres fills siguin perfectes.

Jo tinc un nen de sis anys i un més menudet d’un anyet i el que veig amb el dia a dia, és el temps que em demanen per estar amb ells, jugant, compartint les seves il·lusions i els seus “problemes”. El gran  tant sols necessita compartir temps, joc, una pel·lícula de dibuixos animats en família, converses, mirar cromos pokemons, i altres coses que formen part ara del seu món. El petit només demana carícies, afecte i molta molta estimació. Res més, és així de senzill  ser pare o mare. A vegades caldria deixar-nos portar pel nostre cor i pel sentit comú per veure que tenim al davant allò que ens sembla tant difícil.

El meu consell :

– durant els primers anys de vida, en l’etapa de 0 a 4-5 anys, deixa que el teu fill disfruti tot el temps que pugui i necessiti, que gaudeixi jugant, dibuixant, corrent, saltant, pintant, descobrint, explorant, fent volar la seva imaginació mentre sigui petit

– quan comenci l’educació escolar, la primària, que faci activitats fora de l’escola, en primer lloc que li agradin a ell, no a tu, i en segon lloc que siguin activitats que li portin beneficis a ell i a la seva maduresa i creixement personal físic i psíquic (bé siguin activitats físiques i d’esport o bé mentals, de grup o bé individuals)

– cal tenir en compte les seves necessitats i també els seus interessos. Ells saben molt bé el que volen i el que no els agrada, a vegades caldria saber escoltar més als fills.

– deixar-se aconsellar per algú professional o bé pel mateix tutor en quines activitats poden ser més beneficioses pels infants, sense ànim, d’atapeir-los a activitats, sinó amb intenció de que gaudeixin fent allò que els agradi i els motivi.


    ”Lo más importante es motivar a  los niños a aprender con gusto y permitirles satisfacer la curiosidad y experimentar el placer de descubrir ideas propias en lugar de recibir los conocimientos de los demás”

María Montessori

“..darle a cada individuo la oportunidad de satisfacer sus potencialidades para que sea un ser humano independiente,seguro y equilibrado”

María Montessori
    

Older Entries